Les malalties que impliquen l’esfera mental com la depressió, l’ansietat o la baixa autoestima sembla que poc a poc han anat guanyant terreny en la societat actual, on s'ha instal·lat un excés de sedentarisme evident. Aquest fet hauria de ser tractat com una qüestió de salut pública, ja que hi ha una gran part de persones implicades. En números, un cinc per cent de la població mundial (280 milions de persones) presenta algun tipus de quadre depressiu, i aquesta és la principal causa de discapacitat al segle XXI. Un total de 264 milions de persones pateixen ansietat en el moment actual pero s’estima que al voltant d'un seixanta per cent de persones acabaran tenint aquesta alteració al llarg de la vida.
En aquesta direcció, és evident que l'activitat física regular té un efecte beneficios sobre la salut mental, i aquest fet s'ha vist clar en el moment en què hem estat testimonis de com les noves tecnologies que eviten qualsevol esforç físic han anat produint canvis en el comportament de les persones, provocant en moltes ocasions l'aïllament social, la falta d’autoconfiança, la sensació d’improductivitat, la pèrdua del concepte de la autoimatge, i un llarg etcetera que acaba conduint a patir algun tipus de trastorn mental.
Hi ha varis estudis que parlen sobre el benestar psicològic i els efectes positius de l'activitat física. Les persones que practiquen algun tipus d'esport presenten una millora en la percepció de la salut, l'autoconcepte, l’autoeficiència, l'autocontrol i l'estat d'ànim.
Però com es produeixen tots aquests canvis a nivell cerebral només es pot explicar amb teories basades en les hormones i els neurotransmissors cerebrals. Durant l'activitat física s'ha vist un increment de les endorfines, unes hormones que funcionen com a analgèsic de manera que neutralitzen tots els processos que generen dolor o malestar. Neurotransmissors com la dopamina o la noradrenalina també son alliberats. La dopamina influeix en el nostre estat d'ànim i en el comportament, i es considera el neurotransmisor del plaer, clau per promoure els processos de seducció, la sexualitat i el desig, així com l'increment de la satisfacció personal. La noradrenalina té un efecte en l'estat motivacional i energètic, participant en la regulació de l’aprenentatge, la memòria i la sensació de recompensa. I el millor de tot es que tots aquests efectes no actuen individualment sino que tenen un alt grau de sinergia entre ells, fet que provoca una multiplicació dels efectes produits.
Tanmateix cal tenir en compte que no tots els tipus d'activitat generen els mateixos efectes ni tampoc ho fan en la mateixa intensitat o duració. A més, hi ha alguns articles que demostren la importància de controlar la intensitat de l'esforç ja que una pràctica molt exigent pot generar efectes negatius o absències de millora en l'estat d'ànim.
En resum, en una societat on les malalties mentals estan en augment dia rere dia i la polimedicació comença a ser un problema, el fet de poder comptar amb l'activitat física com un aliat per a la millora del nostre estat d'ànim i la modificació positiva de la nostra conducta és un fet que cal tenir molt present. Una pràctica que en moltes ocasions pot resultar força econòmica i que ens pot evitar molts problemes futurs.
Comentários